A moltes escoles o centres educatius des de ja fa un temps hi ha un debat intern -és possible que vosaltres l’hàgiu viscut- sobre la necessitat o no de les lectures obligatòries en els currículums dels nostres alumnes. En aquest sentit, existeixen molts punts de vista, tants com potser formes d’ensenyar o mestres i professors. Per això, avui volem donar una volta més a aquest tema, exposant-vos la nostra opinió basant-nos en diferents criteris pedagògics i en la cabdal figura del prescriptor.
A Legiland, com ja sabeu, apostem perquè sigui l’alumnat qui pugui escollir les seves pròpies lectures.
Seguint les idees i propostes de la Nancie Atwell, de la qual ja us hem parlat en alguna ocasió, creiem que resulta més fàcil motivar un alumne quan aquest té autonomia per decidir quin llibre vol llegir.
Per tant, des del nostre vessant, les lectures obligatòries no permeten desvetllar la curiositat de l’alumne, que les viu com una cosa imposada i que moltes vegades associa a una nota o mètode d’avaluació -d’això us vam parlar en aquest altre article.
Però la realitat no és tan simple com per posicionar-se taxativament en contra o no de les lectures obligatories, ja que, tal com suggereix la Teresa Colomer, “nuestros estudios muestran que los buenos lectores las valoran positivamente y los lectores débiles y los no lectores las detestan. De hecho, los segundos las utilizan para justificar su falta de afición a la lectura. Pero no parece que la lectura obligatoria sea realmente la causante de ello” (Teresa Colomer, 2017).
Alguns especialistes en el tema proposen una alternança entre la lectura lliure i les lectures obligatòries, ja que cada una pot aportar elements diferents a l’alumnat. En aquest sentit, la Mireia Manresa Portrony -professora de secundària i de didàctica de la llengua- considera que “en el cas de la lectura autònoma es necessita un acompanyament més subtil, més d’acord amb els rituals d’un lector corrent, estratègies més invisibles o menys acadèmiques (…) Pel que fa a les lectures trimestrals -obligatòries-, ofereixen l’oportunitat, entre altres, de compartir un mateix títol en comunitat, o bé de dur a terme una seqüència extensa de lectura, de planificar itineraris o d’analitzar a fons un text” (Mireia Manresa Portrony, 2017).
I què proposem des de Legiland? Transformar la visió que tenim de la lectura obligatòria i convertir-la en recomanació de llibres. Aquesta opció és un punt a mig camí entre l’obligació i la lliure elecció.
Com a professor pots recomanar una sèrie de lectures, de manera que ja estàs acotant el terreny, però al mateix temps continues deixant espais de llibertat a l’alumne perquè sigui ell qui es construeixi la seva pròpia trajectòria lectora.
En qualsevol cas, el paper del professor com a prescriptor és clau per l’èxit del gust i l’hàbit lector. Per això, a Legiland proposem que el professor tingui un canvi de rol. Ja no és un simple tutor que imposa lectures, sinó que és un guia que ajuda i acompanya l’alumne en el desenvolupament de la seva identitat lectora.
Per fer-ho, aquest guia necessita conèixer el seu alumnat (gustos, preferències, etc.), per realment poder actuar com a prescriptor que facilita el camí cap al gust pels llibres i, alhora, és important que sigui una lector/-a que sàpiga transmetre el seu amor per la lectura. Només d’aquesta manera, el guia podrà realitzar unes bones recomanacions per a aquells alumnes que potser necessiten d’aquest acompanyament més continu i deixar espai i autonomia a aquells altres lectors que ja tenen un hàbit més adquirit. Segurament, d’aquesta manera, les lectures obligatòries transformades en recomanacions podrien ser quelcom més amigable i proper a l’alumnat als qui no agrada llegir i convertir-se en un repte pels lectors habituals.
I més enllà de les recomanacions i la lectura lliure i el paper fonamental del professor transformat en guia, és important recordar que tots podem ser prescriptors i acompanyar en aquest procés. Cadascun de nosaltres, els propis alumnes envers els seus companys, les famílies, les biblioteques, les llibreries, etc. són prescriptors que ens poden orientar amb les seves opinions.
Per això, és tan important trobar espais a l’aula on es pugui socialitzar amb la lectura. Certament, un prescriptor ha de ser algú que tingui motivació, sensibilitat, gust i passió per la lectura, però, d’alguna manera, això també ho ha de desvetllar en els nostres alumnes, tot permetent que prenguin aquest rol, que s’expressin, valorin, parlin i puguin debatre. Per tant, deixem espais d’opinió, de crítica, de valoració… Així estarem creant lectors apassionats.
Tiching (2017) Entrevista Teresa Colomer (enllaç)
Manresa Portrony, M. (2017) Lectures obligatòries: sí o no? (enllaç)
